La discapacitat de la normalitat

Quan ens atrevim a utilitzar l’etiqueta de normalitat per penjar-la a les persones que actuen d’acord amb una forma d’entendre la vida generalitzada, ens equivoquem de totes totes. De fet, amb un punt de supèrbia, ens mostrem com a referents per atorgar aquesta qualificació. S’hauria de fer desaparèixer del diccionari la paraula discapacitat i substituir-la per l’expressió altres capacitats. I no és una proposta esnob, tot el contrari. Si ens ho creiem, serem coherents amb una nova normalitat, en què les exposicions com la de Les Retallables, amb creacions conjuntes de persones de la fundació MAP de Ripoll i artistes reconeguts seran notícia pel seu contingut artístic. Persistir en l’actual normalitat ens situa en la discapacitat.