Tot aprofitant els pixats al ventre

La sequera ens torna a agafar a misses dites, com al 2008, quan la Moreneta va ajudar, o amb els pixats al ventre, un paral·lelisme més escatològic per a l’episodi actual, i multiús alhora, per diagnosticar tant el problema com la possible solució. I és que més enllà que aquest cap de setmana, posterior a la festivitat de la patrona, hagi tornat a ploure, el model que haurem d’adoptar en aquest petit país de litoral hiperpoblat, que podríem mirar de fer tombar saltant alhora a la platja un 15 d’agost, el futur perquè ragi l’aixeta es basa a dessalar del mar, però també a regenerar. Això darrer vol dir depurar millor aigües brutes i reinjectar-les rius amunt per tornar-les a fer potables. Sona lleig, marcià –de fet, ja ho fan els astronautes–, però és el que hi ha. I ja funciona al Llobregat. Un recurs de quilòmetre zero.