President, rebi’ls amb tots els honors

El de la Catalunya del Nord és un exemple pròxim i infaust de com la pèrdua progressiva de la llengua és un primer pas inexorable per acabar diluint també tota identitat singular. En conseqüència, no hi ha cap gest per plantar cara a aquesta tendència uniformitzadora implacable que pugui ser qualificat de simbòlic o testimonial, per molt petit que sigui, i més quan davant tens tot un estat jacobí per definició pròpia com és el francès. Per tot plegat, l’apel·lació, o la crida, és directa al president Aragonès, perquè, si pot ser demà molt millor, rebi i distingeixi amb tots els honors possibles aquests alcaldes veïns que estan donant tot un exemple de com la desobediència pot ser un últim gran acte de dignitat. Així de fotut està el català, que aquí i allà implora resistència.