L’APUNT
Diuen que l’estiu és per relaxar-se
Estiu, una calor que esparvera i ganes de relaxar-nos. Tots a la platja. A la mateixa platja, tots. Amuntegats. I ni relax ni res que se li assembli. L’aigua és calenta. Més que mai. I espera’t a l’agost. I ara, per si no fos poc, els taurons. Les tintoreres que n’hem de dir perquè sembli que les sabem diferenciar de les altres espècies de taurons. Això d’estiuejar –vranejar que en dèiem abantes– és molt estressant, trobo. El més absurd de tot plegat és que s’acabarà l’estiu i cap a casa. I d’aquí a deu mesos, a la platja de nou. Llavors serà el moment que ens adonarem que l’any passat no vam tenir meduses. Quin estrès, tu! A diferència de l’estiuejant estàndard, jo a casa tancat amb l’aire condicionat a tota llet, només m’estresso un cop: quan arriba la factura de la llum.