Testimonis, víctimes i culpables

Ja queden pocs dies de sequera persistent i tossuda perquè l’embassament de Sau, avui només al 17% de la seva capacitat, es converteixi en una gran i inquietant esplanada; primer fangosa, després terrosa, en acabat, arena seca que el vent escamparà pels boscos dels voltants. No és ciència-ficció, també ho semblava que un dia tot el món pogués quedar tancat a casa seva per l’acció d’un virus, i això el món ja ho ha viscut. Ara toca la sequera, l’angoixa de no tenir aigua, de ser-ne víctimes en primera persona, en temps real i a gola seca. És un canvi bestial i està passant avui, l’octubre del 2023. El país és testimoni d’una metamorfosi impensable en temps real, testimoni, víctima i segur que també per incúria, desídia, supèrbia, i tants altres pecats; culpable.