Casaments de cartó pedra

No deixa d’encuriosir que qui no es vol casar per l’església ho vulgui fer dins d’una església. Bé, l’única excepció que se m’acudeix seria una parella homosexual i creient, que també n’hi ha. Però hi ha gent per a tot, i els planificadors de bodes s’esquincen les vestidures amb les negatives persistents del Bisbat a cedir l’accés a esglésies. En això, són conseqüents amb la sagrada institució, perquè també podrien mirar cap a un altre costat i parar la mà, que molt sobrats d’ingressos tampoc deuen anar. Mentrestant, als nuvis i núvies laics, només els queda el recurs d’alguna capelleta dessacralitzada, i potser algú amb emprenedoria començarà a dissenyar alguna rèplica de temple catòlic –estil parc temàtic–, a llogar-lo per franges els caps de setmana i a fer la primera pela.