Turisme sense aigua?

És l’elefant a l’habitació turística: la manca d’aigua. Ningú no ha gosat de posar límits al turisme a l’estiu, massa masegat després de la pandèmia i amb molts sous que aguanten el castell de cartes. Es fiava a una tardor plujosa, i encara hi ha marge. Ara que tot va, o bé massa ràpid, o bé amb retard climatològic –encara sento fressa a la piscina comunitària–, cal recordar que el Glòria ens va més que omplir pantans un 22 de gener, creuant dits perquè el Ter no fes mal a Girona o a Torroella, i també vam tenir pluja pel Filomena, passat reis, ja en ple hivern. Però tornem al ritme ràpid, de caiguda de reserves, i per més que pugui ploure, si a l’estiu ningú no ha fet deures, les dutxes no rajaran. Ni en hotels, càmpings o apartaments turístics, ni a casa. Depèn de cadascú. Jo també he trobat a faltar aigua a les dutxes de platja a l’estiu. Però ara ho entenc. Com ho fem entendre al turista? Feina del sector i les administracions. Però els elefants, a l’Àfrica, també migren cercant basses on remullar-se quan s’assequen les freqüentades. I aquí toca igualment fer bellugar el paquiderm turístic en l’altra direcció.