Sense sostre i sense xarxa

Sempre m’ha impactat veure persones dormint al ras o en un caixer automàtic entre cartrons. Una imatge més habitual en una gran ciutat com Barcelona, i a la qual per desgràcia ens hem habituat malgrat que continua fent mal. En una ciutat mitjana com Granollers no ho havia vist mai, fins ara, una persona dormint al carrer sense sostre, sense ajuda, sense xarxa, en definitiva. Sí que fa temps que hi ha gent que demana almoina al carrer, però aquest fet demostra que no anem bé. A més de les entitats socials que treballen per la xarxa que els falta als sensesostre, cal més ajuda. Per això, que el govern hagi impulsat la construcció de més de 2.100 habitatges de lloguer social a 36 municipis de l’àrea metropolitana és una bona notícia. Però no n’hi ha prou.