“Ustedes no saben lo que es estar en altamar con dosciento’ cuero’ / Que la azafata te mame el bicho en el cielo / Lo que es tirar quinientos mil en el putero / Por eso, tu opinión me importa cero.” Aquesta “bellesa” és obra d’un paio que es diu Bad Bunny, sí, “conillet dolent”. La setmana passada, aquest cervell muntat al dòlar plorava perquè li han fet una cançó amb IA (NostàlgIA). De carrer és millor –no és difícil– que les seves. A les xarxes es ridiculitza la rebequeria. Poc més. Torno a llegir les lletres d’en Bunny, i rumio sobre la campanya per retardar l’edat d’accés al mòbil. El problema és el mòbil o són els continguts i la falta de conversa raonada sobre ells? Al final, en Bunny es frega les mans.