Fer aflorar pisos de lloguer a canonades

Els pisos turístics fan soroll a l’estiu i el ressò durarà fins a l’hivern al Parlament. Falta habitatge arreu i en sobren de turístics a Barcelona –i al Barri Vell de Girona–, però la norma en forma de decret traça un vestit a mida. A Barcelona podria desfilar per la passarel·la del 080, però a comarques o bé li salten les costures o bé arrossega mànigues per terra. Ja veig bé posar fre a la figura del dolent que foragita llogateres jubilades al Gòtic de Barcelona, i també al Barri Vell gironí, tot i que el darrer cas queda fora de la norma anunciada. I trobo estèril obligar la propietat del xaletàs a la platja de 2.000 euros mensuals que el llogui per cinc anys: ni a mi ni a molts lectors us farà el pes. Cal assegurar al petit propietari que si lloga tot l’any cobrarà al mes, modular preus –els límits fan fugir estoc i oferir cada cop més contractes de menys d’un any– i posar l’Incasòl a fer pisos socials amb Ajuntaments, cooperatives. I també amb els promotors, que mentre les administracions no s’aclareixen i no actualitzen preus a la inflació continuen massa centrats en l’obra nova ’alt standing’.