Més enllà de les divinitats

Tot i ser terra de grans fotògrafs, no fa tant que a Catalunya la fotografia té el tractament de creació artística i, per tant, la consideració de material que s'ha d'analitzar, conservar i difondre. A principis dels anys noranta, esdeveniments com ara les primaveres fotogràfiques van ajudar a prendre consciència que calia preservar els fons que es perdien amb molta facilitat. Tot aquest endarreriment pel que fa a la sensibilitat envers la fotografia ha fet que els reconeixements arribin tard. No és que l'obra de Colita no sigui coneguda, sinó que l'antològica arriba una mica tard. Bàsicament, perquè la carrera d'aquesta autora, que es reconeix com a “periodista”, no es pot limitar a la d'aquella noia que va retratar la gauche divine.