El domini màgic vinyolià

Els anys han donat la raó als que pensàvem que l'obra de Joan Vinyoli esdevendria el gran referent de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Només cal veure qui esmenten els nous poetes per adonar-nos de la transcendència d'uns poemes que van evolucionar des del llunyà 1937, en què publica Primer desenllaç, fins al fastuós cicle final de la seva trajectòria amb A hores petites (1981) i, sobretot, Domini màgic i Passeig d'aniversari, tots dos publicats per Xavier Folch el mateix any del traspàs del poeta. Amarg i lúcid, vitalista i alhora depressiu, Vinyoli representa un cant a la paraula, el viatge que mai s'acaba, que tan bé ha connectat, des de la mateixa fragilitat, amb els temps actuals. Un mestre de la delicadesa.