Els altres no catalans

La diferència entre l'allau migratòria estatal dels anys seixanta i setanta a Catalunya, i l'allau migratòria internacional de la primera dècada del 2000 radica en el dret a vot. Els primers tenien dret a vot i els seus anhels ciutadans quedaven més satisfets, encara que els serveis d'acolliment fossin inexistents. En canvi, la nova immigració ha tingut una acollida molt superior, fruit del benestar comú, però no pot accedir al dret. Aquesta barrera li impedeix integrar-se del tot. Les lleis estatals busquen imposar les màximes barreres als immigrants. Per sort, la queixa d'actituds racistes són menors, malgrat que existeixen. El fet que sigui poc visible no hauria de fer-nos baixar la guàrdia, perquè la diversitat cultural no té marxa enrere.