L'home del carrer

Amb el permís de Quico Pi de la Serra i a ritme de valset (un, dos, tres i un, dos, tres): aquest homenet que amb elegància a la secció de Societat d'avui es retrata, que porta corbata, que porta corbata!; aquest homenet de mirada neta i franca, des d'ara en direm l'home del carrer. No va mai a casa, ai las!, que no en té; no va mai a la feina, ai las!, que no en té; algú el va fer fora, algú l'en va fer fora; un dia tot ho tenia i tot ho perdé; des d'ara i per sempre ja és l'home del carrer. Ni dona no té, ni fills ni família, només té l'ajuda d'una ONG, això sí que ho té, i només gràcies a això no dorm ni damunt d'un banc ni en un caixer. No rigui, ni canti, ni balli el valset; aquest homenet, castigat per la crisi, espoliat pel sistema, aquest homenet podria ben bé, ben bé ser vostè!