Aquell fil que un dia s'ha de trencar

Hi ha un fil molt prim i encara més llarg, però sobretot és molt prim, tant que perdent-se com es perd enllà, enllà, sembla invisible. I diríeu que és una cosa tan feble que sembla voler trencar-se a cada estrebada que clava per seguir fugint encara més enllà. I a un extrem, un adolescent, aquell fill abans conegut que ara s'esllangueix i es difumina mentre no deixa d'allunyar-se d'un món que se li ha fet sobtadament estrany, buscant-se tan lluny de casa com sigui possible, tan amunt que sent vertigen. Fins que un dia el fil es trenca, aquell fil que irremeiablement cal trencar, es trenca, i de cop i volta s'esfuma el paisatge sideral i tot torna a ser terrenal. Recollit el fil no torna mai el fill, que apareix l'home, la dona, la vida nova i plena.