Camacho, la vergonya

Tant se val, la campanya. Les de Miguel Arias Cañete eren unes declaracions massa vexatòries per deixar-les passar i, al final, els líders polítics es desacrediten quan neguen els errors que tothom veu. El patetisme de la mentida, quan és impossible d'escombrar sota l'estora, fa perdre vots i carrega les piles als rivals. Per això, quan li van plantar els micròfons amb la pregunta incòmoda, Alícia Sánchez-Camacho va lamentar l'opinió personal de l'eurocandidat i va reivindicar l'exercici femení de la política; el que ella treballa des de fa tants anys. Podria haver anat així. Però no. Camacho va obeir la consigna i es va empassar la dignitat, que aquí no ha passat res, i llarga vida al masclisme més ranci. La vergonya més gran, la de les dones del PP.