Violència cultural de la que no fa mal

El 2005 Baltasar Porcel va signar el pròleg de Qui no mereix una pallissa!, un assaig escrit a vuit mans. Dues eren de Melcior Comes, que aleshores tenia 25 anys. Les altres mans les aportaven Jordi Rourera (Lleida, 1977), Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) i Josep Pedrals (Barcelona, 1979). Energia fresca i jove. Recanvi generacional. Violència cultural de la que no fa mal (la del Wert sí que en fa). No han repetit l'experiència, però tots quatre han continuat formant-se i tocant les tecles oportunes en cada moment. Comes ha publicat i guanyat alguns premis literaris, com Pons, que tot just ha tret Si t'hi atreveixes; Rourera és un dels editors de futur d'RBA, i Pedrals no té rival com a rapsode. Es mereixen més felicitacions que pallisses, és evident.