Juny!

No hi ha, no existeix, no cal buscar-lo, un so més potent, un terrabastall més encoratjador, que el vent d'una cobla proclamant la sardana ‘Juny'. Qui la va escriure en una partitura, el mestre Juli Garreta, i qui li va donar lletra, el poeta Ambrosi Carrion (Oh sol brunzent/ oh mar blava remorejant/ que dansa amb el vent/ harmonia del Juny cremant /que la terra i el cel/ fon en un anhel. / Com un bressol / la barca es gronxa /sospira el ventijol / Boca encesa /plena de sol! / La vela estesa / se l'endurà com prenent vol), de ben segur que avui voldrien escriure un nou himne, una nova composició, si sabessin que la llengua d'aquest país ha sobreviscut al llarg hivern de les prohibicions. Juny, sempre juny, i la falç al puny!