Què en fem del lliri

Que ara s'esbatussin els partits a favor del dret a decidir no té gaire de nou i sorprenent. La història pròpia del país n'és farcida, de lluites intestines i mirades al melic. I això també és present en la història d'altres països, per immaculats que semblin. No caldria ara que anéssim amb el lliri a la mà. Per molt carregat de dates històriques que pugui representar-se, el procés serà llarg. Precisament per aquest motiu cal respondre aviat a una de les grans preguntes que planteja: què en fem del tradicional lliri a la mà? Després del nou 9-N, la resposta política pràctica hauria de tenir en compte l'alegria i la diversitat d'un moviment ciutadà que, així en general, fins ara ha esquivat partidismes de porteria. I que el lliri l'agafi un altre.