‘La escopeta nacional'

Si el gran Berlanga aixequés el cap, tindria arguments per a uns quants episodis més d'aquella nissaga deliciosa encetada el 1978 amb La escopeta nacional. Si no l'han vista o no l'acaben de recordar, els la recomano. Jo ho he fet, i creguin-me que manté la seva vigència. Trenta-sis anys després, els catalans, aleshores representats magistralment per Saza i el seu Jaume Canivell, tornem a assistir a la caiguda d'un règim davant la passivitat d'una classe dirigent més preocupada de mantenir-se que d'adaptar-se als temps. I després, passa el que passa. Que cada dia hi ha un daltabaix, que d'on hi ha un problema en surten sis i que ha de sortir el Cap Major de l'Exèrcit a posar seny i a dir que això s'enfonsa. Un final deliciós. Pur Berlanga, vaja.