La història universal de la infàmia

Cercas explica que li va costar decidir-se a escriure aquesta novel·la tot i que el personatge de Marco el perseguia una vegada i una altra amb coneguts comuns, que l'animaven a posar-s'hi, i d'altres que estaven convençuts que el millor que es pot fer en un cas com aquest és, al contrari, no donar més protagonisme a qui se l'ha guanyat a través de falsedats. Es tracta d'un dilema que afecta la literatura? No ben bé, perquè si fos així no coneixeríem Raskólnikov ni tampoc Ricard III, assassins il·lustres presentats amb tota la seva complexa naturalesa per Dostoievski i Shakespeare. I comparacions a part, Enric Marco mereixeria, per mèrits propis –i Cercas ho diu–, figurar en la ‘Historia universal de la infamia' de Borges.