Sheldon

No hi ha receptes màgiques per a la comèdia, però sí l'elecció d'un bon personatge, que no necessàriament sigui central però que s'hi acabi convertint. Perquè és diferent, perquè el mouen altres paràmetres; entre la raresa i la peculiaritat. I acaba essent l'abella reina del rusc, entorn de la qual pivota la resta, tot un estol de caràcters, que no deixen de ser més que secundaris, al seu servei, amb la missió de donar-li el peu que permeti la frase enginyosa. Aquest és el cas de Sheldon Cooper, l'astre de The Big Bang Theory. Aprofitant el Nadal i els milers de seguidors de la sèrie, Toni de la Torre ha escrit La vida según Sheldon. No és nova, la singularitat com a ham; fa més de cent anys ho va inventar Conan Doyle amb Sherlock.