L'apunt

L'APUNT

Quan Joe Cocker ens convidava a marxar

En els anys setanta a Maddox, la discoteca de Platja d'Aro que amb Oriol Regàs va viure una època daurada, el discjòquei Àngel Pérez va ser determinant per popularitzar entre la clientela dues cançons que punxava al final de la vetllada. Una era la incomparable Sex Machine, de James Brown, amb aquell ritme endimoniat que et fa ballar encara que no vulguis. L'altra, High time we went, de Joe Cocker, una peça reiterativa, que potenciava la seva veu esquinçada, en què es preguntava si aquella no era l'hora d'anar-se'n. Nosaltres sabíem que s'acabava la ballaruga esprement la darrera gota de suor, i que ja podíem enfilar el camí cap a casa, que l'endemà era dilluns i tocava treballar. Cocker, mort dilluns passat, abans que cantant va ser obrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia