Dos pardals d'un tret

Superada la bacanal gastronòmica associada al canvi d'any, és l'hora de tornar a tocar de peus a terra. Els bons propòsits ja estan tot fets i, en molts casos, també trencats. Som com som. Ni menjarem millor, ni aprendrem idiomes, ni farem esport, ni deixarem de fumar. Per tant, no veig cap problema perquè les autoritats ens donin un cop de mà: que apugin el preu del tabac a límits estratosfèrics, com en altres països. S'ha vist l'eficàcia entre els joves i segur que també funcionaria entre els grans. I amb el que recaptessin, més el que s'estalviessin per hospitalitzacions derivades del tabaquisme, que milloressin el nivell del professorat d'anglès de l'escola pública. Que ens cuidin ells, ja que nosaltres no ho volem fer.