Ambient corromput

Eren anys d'eufòria, posteriors al naixement de l'euro, en què la bonança econòmica i el creixement accelerat dels beneficis de les empreses feien creure a alguns que tot estava permès. Eren aquells temps en què es van pronunciar frases com ara “Sóc en política per forrar-me”, atribuïda falsament a Eduardo Zaplana i expressada en realitat per un altre diputat del PP. I en aquest ambient corromput, no és estrany que certs directius –sobretot en entitats sense amo visible com eren les caixes d'estalvis– es veiessin amb la potestat d'apujar-se el salari de manera descontrolada i sense donar explicacions a ningú, més enllà d'aquells companys de viatge que també compartien retribució milionària. Va fallar clamorosament el control del Banc d'Espanya.