La gala que no s'acaba mai

La indústria del cinema té un problema si per entregar 27 premis Goya necessita una gala de gairebé quatre hores de durada. I és que són justament els professionals de l'audiovisual els que haurien de tenir la destresa per dissenyar una emissió –prevista inicialment de tres hores– amb prou ritme perquè no superés les dues hores i mitja. Segur que van ser molts els que van aguantar al sofà fins gairebé fins a les dues de la matinada –les xifres d'audiència van ser bones– però tothom agrairia una mica més de dinamisme en aquesta retransmissió. Se m'acut que es podrien eliminar alguns gags d'humor dubtós, la majoria dels
(repetitius) discursos reivindicatius –amb un n'hi ha prou– i els números musicals amb problemes de so.