Tot torna, també la vida a la muntanya

La vida sempre torna a la muntanya. D'allí ve, d'allí neix i allí torna sempre. D'on neix, si no, l'aigua que tot ho fa florir, que tot ho rega i que al mar desguassa? Mort l'hivern es fa primavera i els prats més verds tornen allí on el fred més viu i la neu més gèlida han recremat l'herba. Torna el fil incessant d'aigua a brollar de la font assedegada, torna el fruit a coronar la branca, torna l'alosa i el vol majestuós de l'àguila, torna una mar de flors damunt la immensitat de la prada, torna l'esquella i el lladruc. Torna la vida, sempre, allí on la mort creia haver-se'n fet senyora. Tornarà la vida als Alps, també, se'ns dubte, allí on la mort va aparèixer a cara descoberta, mostrant-se tal com és: cruel i, massa sovint, incomprensiblement descarnada.