Noves campanyes

En l'era de Twitter les campanyes tradicionals esdevenen, com a mínim, qüestionables. En un moment en què les xarxes socials permeten accés directe i continu als polítics, les llargues setmanes prèvies a les eleccions en què alguns aspirants àvids de suports volten per places, es fan fotos amb nens als mercats o imposten actituds quotidianes que els permeten presentar-se com a “gent normal”, perden sentit. També els mítings, cada cop més escassos i dedicats a convençuts als que probablement s'hagi d'esperonar però que abans de pujar a l'autocar ja combregaven amb partit i propostes. Posats a parlar de nova política, parlem també de noves campanyes. I que comencin per valorar el ciutadà més enllà del seu vot.