Acostar-nos als embassaments

És curiós com canvien les coses, de grat o per força. Fins fa quatre dies, si algú volia fer alguna activitat en un pantà de la conca interna de Catalunya havia de demanar permís a l'Agència Catalana de l'Aigua, la qual, amb una legislació força restrictiva a la mà, donava autoritzacions amb comptagotes. Prohibir, que no és el mateix que regular, era més habitual que permetre. Ara, en canvi, la consigna és ben diferent. Es comencen a adonar que no té sentit viure d'esquena als embassaments, perquè tenen un potencial turístic brutal i generen activitat econòmica, que prou falta fa. També veuen, finalment, que el millor gestor del territori és qui hi viu i el coneix. L'únic que queda, doncs, és que els ens locals s'ho creguin i hi apostin.