De ‘Manjeu' a Manlleu

La dona que s'acosta cap a la parada de fruita del mercat de dissabte a Manlleu, acompanyant els seus pares i fent-se acompanyar del seu fill petit, s'expressa en castellà amb un inconfusible accent del sud de la Península. Entre el parlar de la filla i el del pare, un home ja gran que ben segur que va arribar a Catalunya fruit d'un procés migratori, a penes hi ha diferència, tot i que la dona és evident que ha nascut, crescut i estudiat a la comarca d'Osona. Quan la dona es dirigeix al seu fill muda d'idioma i s'expressa en un català pulcre, amb el deix inconfusible i el vocabulari ric i preciós de la comarca. Canvia de registre perquè lliurement vol i, sobretot, perquè pot, perquè l'escola l'ha fet competent en la llengua de la seva terra.