Per si de cas volgués ploure

Si avui plou damunt la nit de Sant Joan potser no serà aigua de tempesta, sinó lament, absència, plor d'hores i hores, plany dels que mai més no podran ser-hi. Si es desencadena el diluvi no serà per ofegar cap foguera, que res no pot apagar el foc que neix de l'empeny i la perseverança de la gent que es manté dempeus damunt la terra vella, constructors de fars ancestrals que en la fosca fan que brilli la llum més pura. Aigua i foc, plors i rialles, matèria que arrela i fumarola de cendres que s'envola, música que esgarrapa en el silenci sense retorn, diàleg etern entre la nit de l'ahir i l'albada que comença. Amb l'esclat del dia, quan hagi mort el foc i s'hagi fet enrere la pluja; fanalet mut, copa rompuda, enyor de revetlla.