Misèria al paradís

Escarxofats en unes hamaques blaves i lluents, escuren les darreres gotes de daiquiri. S'incorporen i veuen arribar una barcassa de plàstic, plena d'homes, dones i nens. Davant d'aquella escena dantesca, els turistes de l'illa grega es bolquen a ajudar. La majoria són sirians i afganesos que fa mesos que fugen de la guerra. Han pagat 2.000 euros per un trajecte en una barca de platja. Els turistes europeus tornaran a casa consternats, explicaran l'experiència a amics i familiars, que no compartiran la seva solidaritat. “Els haurem de mantenir.” “Són massa gent.” “Que vagin on hi ha petrodòlars.” Aquests seran els seus arguments. És igual. Per a un afganès o sirià, trepitjar el país més pobre i criticat d'Europa és com arribar al paradís.