Escombrant aigua cap a casa

Pensava que els consells comarcals eren una collonada sense competències importants... fins que la guerra dels preus de l'aigua a les Garrigues m'ha fet canviar de parer. Mentre hi manaven els representants de municipis amb granges, es fixava un consum teòric per habitant molt estrambòtic, ja que s'inflava perquè sortís més barat donar beure a les vaques. Ara que han agafat les regnes del Consell els municipis amb molts humans i pocs animals no racionals, s'ha fixat el preu en relació amb el consum real, sigui per rentar plats o per abeurar el bestiar. Els municipis petits hauran de pagar més, però no hi veig el problema, ja
que només han de fer repercutir als seus ramaders
el cost que encolomaven als urbanites.