Com deia aquell, Espanya és “una”

Quaranta anys després de la mort de Franco, uns nostàlgics que se'ls va aturar el rellotge fa temps, encara continuen recordant el dictador com ho han estat fent al llarg de dues dècades, amb alguna missa com la de Figueres. Un record que no passaria de ser una anècdota si no fos que l'herència política que va deixar Franco és ben viva. L'Espanya postfranquista es va construir amb una transició –que algú gosa qualificar de modèlica– i una constitució que es va fer sota la remor dels sabres, amb un intent de cop d'estat pel mig. El resultat, una democràcia que justeja per totes bandes i un estat a la mida del caudillo, on no hi caben ni pluralismes, ni nacionalismes, i en el qual, com aleshores, no es pot qüestionar la unitat de la pàtria.