Reivindicació del pop

La recent mort de David Bowie confirma un cop més que la música derivada del rock and roll, és a dir, rock, pop, electrònica, disco i totes les seves herències, forma part de la cultura contemporània d'una manera aferrissadament vital. Pel fet musical, però també perquè el rock ha estat un àmbit d'experimentació estètic, generador de nous valors ètics i d'alliberament personal. Bowie va condensar totes aquestes característiques. Les xarxes han demostrat que la seva obra ha arribat a tot el món i a generacions diferents. Però, si la seva influència en el segle XX i en la part del XXI que ja hem rodat és tanta, per què els plans d'estudis obvien la influència de la
música pop? Crec que fins i tot podria ser una assignatura específica en el batxillerat.