Una festa sense cap mena de gràcia

He de confessar que em sorprèn, i molt, la rave il·legal que un centenar de persones van protagonitzar al metro fa dues setmanes. Jo em pensava que les raves il·legals són aquelles festes que es fan al mig del bosc o en edificis abandonats on la gent balla hores i hores –i dies i dies– al ritme de l'electrònica més o menys acompanyats d'allò que anomenen drogues recreatives. Doncs em fa la impressió que aquesta festa no responia tant a les ganes de ballar hores i hores com a les ganes puerils de cridar l'atenció a través de les omnipresents pantalles protagonitzant bretolades: pixarades, pintades, ratllades, brutícia, i tot immortalitzat amb el mòbil i a internet. Sincerament, com a festa no li trobo cap mena de gràcia.