Un rei sense límits

Si no hi hagués hagut un termini fixat per llei –una llei espanyola, tot sigui dit– Junts pel Sí i la CUP potser encara s'estarien tirant els plats pel cap. Sense una data límit, segurament encara viuríem pendents dels resultats d'assemblees. O potser Carles Puigdemont s'estaria rumiant els pros i els contres d'acceptar la presidència de la Generalitat. El que estem veient aquests dies a Madrid és el millor exemple de la conveniència d'uns terminis que en el cas del govern espanyol es veu que no existeixen perquè afectarien la
figura del rei. I ja em diràs si a algú que és “inviolable”
i que “no està subjecte a responsabilitat” –ho diu l'article 56 de la Constitució– li pots anar amb presses o límits per formar govern o per fer el que sigui.