Matar els vells prejudicis

Hi ha dues pel·lícules americanes que de menut em vam impactar: Matar un rossinyol, amb un Gregory Peck sublim, i Els lliris de la vall, amb Sidney Poitier, que establia una singular relació amb una comunitat de monges que res tenien a veure, tot i els seus càntics, amb les de Sister act. Eren films en blanc i negre, i de blancs i negres parlaven. La meva percepció va ser que els negres ja no eren aquells personatges beneits i sotmesos que el cinema havia representat. No vaig llegir la novel·la de Harper Lee en el seu moment i només l'he recuperada ara en la forma de la segona part, que va ser escrita abans: Vés i aposta un sentinella. Una obra de desencís perquè ens presenta un Atticus Finch que ha envellit físicament i ideològicament, però esperançadora per la rebel·lia de la filla.