Brillants, eficaces i discriminades

Deu a u, és la meva proporció. De deu caps de Cultura pels quals he treballat, només un era dona. En el periodisme, la presència de l'home en càrrecs d'una certa responsabilitat presenta, com en la majoria d'àmbits, una gran desproporció. Fa pensar, això, que els homes estan més capacitats per al lideratge? No, la prova és que de sotscaps dona n'he conegut moltes més. No vol dir això que la prepotència masculina necessita sustentar-se en l'eficàcia femenina. Això mateix passa en els museus: a Catalunya tenim un bon grapat de dones al capdavant de museus comarcals, i ben poques als grans museus. La filigrana diària de gestió que representa tirar endavant petits centres, no capacita amb nota per dirigir grans institucions?