Massa dècades de doblatge

No és una bona notícia que el cinema en versió original sigui encara el germanet pobre de l'exhibició. Venim d'una nefasta tradició de doblatge des dels anys trenta, encara que reconec que el nivell del doblatge, sobretot dels estudis catalans, és molt alt si el comparem amb altres països. L'arrelada implantació del doblatge a l'Estat espanyol és fruit del franquisme, a qui ja li anava bé, per nacionalisme lingüístic i per qüestions de censura, que la veu de la criada d'Allò que el vent s'endugué sonés colonial i ridícula en lloc de forta i decidida, com era la de Hattie McDaniel. Així, milions d'espanyols no van poder gaudir durant dècades de la veu ambigua de Greta Garbo o de la sensual i avellutada de Gregory Peck. Un temps perdut que caldria recuperar aviat.