Necessitat d'acords extraordinaris

El ple de la pobresa de fa dos anys va ser fallit. El govern ho atribueix a l'ofec de les finances de la Generalitat i a la manca de realisme dels grups sobre el poc marge d'acció. La majoria de grups admeten l'ofec i el poc marge, però també atribueixen el fracàs a manca de voluntat o de decisió. Les entitats que treballen amb les víctimes van trobar insuficients els acords i “tímids” els avenços. Per dignitat de víctimes i diputats, caldrà més encert i decisió dins del poc marge. Servirà de poc perquè l'empobriment s'ha desbordat i no s'eliminarà amb ajuts i prestacions. El que no es pot permetre la cambra és que no serveixi de res. La pobresa pot ser estructural o sistèmica però els pobres hi són, més que mai, i han de menjar i viure.