LA GALERIA
HHH: Banyoles salvatge
El seu tema
‘El heavy no es violencia', del 1991, aspira a ser la cançó més odiada per tots
els ‘heavies'
sense sentit
de l'humor
Últimament estem celebrant uns quants aniversaris d'una certa consistència en el món musical
català –trenta anys, vint-i-cinc anys... ja tenim
una història–, però hi ha altres aniversaris que passen més desapercebuts, en part perquè resulten incòmodes o són poc populars, en part també perquè els seus protagonistes no tenen cap mena de ganes de celebrar-los. Aquest seria el cas del grup banyolí HHH, banda pionera del hardcore a l'Estat i amb una certa reputació internacional, que l'any passat hauria fet trenta anys –enguany els fa el seu debut en vinil: Intelectual punks–, si no fos perquè el trio va oferir el seu últim concert el 31 de juliol del 1993 al centre cívic del barri barceloní de Bon Pastor, amb 24 Ideas, el grup de Jordi Llansamà, fundador del segell BCore.
HHH va ser un grup no apte per a oïdes escrupoloses, practicant d'un punk-hardcore sorollós, accelerat i antivirtuós en què destacava el seu peculiar sentit de l'humor: aparentment, HHH són sigles macabres (Harina de Huesos Humanos) i el títol del seu primer elapé, A por ellos... que son muchos y están super cachas!! (1990) –27 temes en uns 25 minuts– parodiava el del triomfant disc en directe de Loquillo y Los Trogloditas (¡A por ellos...! que son pocos y cobardes) publicat un any abans. Però probablement HHH va fer el cim de la paròdia musical amb un tema inclòs en el seu disc compartit (Homo homini lupus, 1991) amb el grup basc Vitu's Dance. La perla en qüestió es titula El heavy no es violencia i aspira a ser la cançó més odiada pels heavies sense sentit de l'humor.
Àlex, Marc i Koki, o sigui HHH, van anar sempre al seu aire, per canals rigorosament alternatius, i tota la seva obra es resumeix sense problemes en dos CD: els que formen la seva Discografía completa, publicada el 2008 per BCore, segell que també ha salvat de l'oblit l'obra d'altres grups més o menys contemporanis del trio banyolí com ara L'Odi Social, Kangrena i Anti/Dogmatikss. Per acabar de complicar les coses als futurs musicòlegs punks, els tres components de HHH també van mantenir actius, simultàniament a la banda mare, un projecte de trash metal i crossover (Overthhhrow) i encara un altre de hardcore melòdic (Rouse). Trenta anys després, HHH i el seu llegat continuen vius, encara que no ho pretenguin. Busqueu la seva música per les catacumbes de la xarxa.
