opinió
Un cavaller amb botes d'aigua
Som un país de contrastos i, com cantava en Raimon, un país on la pluja no sap ploure. En aquest cas, perquè una jornada tan nostrada com Sant Jordi reclamava durant tot el dia un sol radiant i un cel blau coronat, com a màxim, amb una desena d'aquells núvols blancs i flonjos com de cotó fluix, dels que surten als contes de princeses. Però no hi va haver conte, sinó tempesta de primavera que va tallar per la meitat la diada de la rosa i el llibre i va obligar el cavaller Sant Jordi a posar-se botes d'aigua i l'impermeable al cavall. La climatologia no va amb la tradició i, ahir, qui no va aprofitar el matí primaveral de postal per complir la tradició ho va tenir prou negre per viure la jornada al carrer, passejant i badant entre parades. Els llamps i trons van avançar una tarda humida que va obligar els municipis a replantejar a corre-cuita els actes previstos a fora. Entre d'altres, Mataró va haver de renunciar a la cercavila de gegants i els Capgrossos van traslladar els castells al seu local, a Malgrat es va suspendre l'obra de teatre al carrer i Tordera no va poder fer el lliurament dels premis infantils. La desil·lusió era ben present sobretot en aquelles parades muntades amb un esperit més social que no pas econòmic; les que pertanyen a entitats i escoles que busquen fer quatre euros amb la venda de roses i llibres per omplir les caixes, sempre minses. Els més afortunats van exhaurir existències abans de la pluja, però la majoria van veure com les expectatives de tenir un dia rodó es diluïen amb les primeres gotes d'aigua mentre es preguntaven què farien de tantes flors que es començarien a marcir ben aviat. No, ahir el temps va prescindir absolutament de la tradiciói de les ganes de fer festa a l'espai públic. L'abril plujós va fer acte de presència sense manies i va obligar els lletraferits a agafar el paraigües i enfilar cap a les llibreries per continuar-hi celebrant el Sant Jordi a redós.