Màlaga, altaveu del cinema en VOC

Diguem-ho d'entrada, per no ser sospitosos de caure en falses eufòries: un 0,6% de quota del nostre mercat per al cinema en VO catalana és una xifra vergonyosa. L'èxit que les produccions del país solen tenir al Festival de Màlaga insinua que hi ha un cert decalatge: pel·lícules en VOC com Tres dies amb la família o Els anys salvatges hi han triomfat, d'altres han estat premiades, i en l'edició que es tanca avui, sembla que alguna podria guanyar o estar al palmarès. La propera pell, d'Isaki Lacuesta i Isa Campo; El rei borni, de Marc Crehuet (aquesta té doble versió, VOC i VOE), i el documental Alcaldessa, de Pau Faus, han estat ben rebuts i són a les travesses. Diguem-ho per acabar: de talent, no en falta, però s'han d'obrir ponts entre la producció del país i el seu propi mercat.