La relativa vigència del ‘malditisme'

A la tardor es publicarà l'assaig Etílico, de Carlos Mayoral. Revisa la relació amb l'alcohol d'autors com ara Scott Fitzgerald, Baudelaire, Poe, Bukowski i Sylvia Plath, entre d'altres. Hemingway deia: “Escric borratxo i edito sobri.” Si James Bond mama com ho fa, potser és perquè Ian Fleming s'empassava una ampolla de ginebra cada dia. La llista d'autors alcohòlics és llarga i sinuosa. També n'hi ha de catalans. Amélie Nothomb ha publicat Pétronille, en què narra amb elegància la seva experiència consumint xampany. En general, però, s'aposta per la versió sòrdida. El malditisme potser no té l'atracció de fa anys, no és tan autèntic, però encara hi ha qui el fa servir. I si no els serveix per fer-se un nom en el món de les lletres... beuen per oblidar.