La “dimissió” de Pau VI

El lector potser no s'ho creurà, però puc assegurar que ha estat per pur atzar que he trobat, barrejat entre papers vells aliens al tema, un retall del diari Tele / Expres del dia 6 de desembre del 1973 amb l'article titulat “¿Dimitirá Paulo VI?” El seu autor, J.P. –mossèn Josep Perarnau si no m'erro–, parlava dels rumors que llavors circulaven a Roma amb una certa insistència sobre una possible renúncia papal.

Davant la dimissió inesperada del papa Ratzinger, no s'ha parlat gens del papa Montini i dels seus desitjos de retirar-se. Perarnau deia, en aquell article, que el sant pare havia dictat normes secretes sobre la seva renúncia si es comprovava que alguna complicació física havia “disminuido notablemente su capacidad para servir a la Iglesia”. Els rumors, d'altra banda, havien nascut molt abans, el 1967, quan el papa havia visitat a Fumone la tomba del seu predecessor dimissionari, Celestí V. D'aquell gest va sorgir la primera sospita sobre una possible voluntat d'abdicació. El pare Bernabé Dalmau, en el llibre Pau VI, home i papa, diu que Montini va tenir “el dubte de si havia de renunciar en complir els vuitanta anys” i exposa les quatre raons per les quals no ho va fer: la por d'una escissió eclesial, el temor a la creació d'un precedent, la mística de l'episcopat entès com una paternitat irrenunciable i el sentit del propi deure. Tot i això, no es va poder estar de declarar davant del sínode el desig d'acabar el seu camí “per tal que un altre més capaç i decidit pogués reprendre la tasca de renovació de l'Església”.

Això va succeir l'any 1977, però l'abril de 1978 el papa viuria una experiència molt traumàtica: el segrest i l'assassinat del seu amic Aldo Moro per les Brigades Roges. Aquesta devia ser la gota que va fer vessar el vas. El 29 de juny, va cloure el discurs commemoratiu del quinzè aniversari del seu pontificat amb sis paraules definitives: “Ho fatto tutto. Ora ho finito.” Pocs dies després se'n va anar a Castelgandolfo i allà, al cap d'un mes, es va morir. Aquesta retirada tan discreta va ser la que corresponia al papa més modern del segle XX.