Els liquidadors

Tinc al davant el número 182 dels Quaderns de Cristianisme i Justícia. L'autor: el jesuïta Víctor Codina. I el títol: Fa cinquanta anys va haver-hi un concili… En recomano la lectura i sobretot ara que hi ha d'haver relleu de papa. Perquè el Concili Vaticà II, que va posar en marxa Joan XXIII, que molts consideraven que seria un simple papa de transició, va obrir aires nous i esperances de regeneració tant entre els catòlics com entre els creients d'altres confessions religioses i fins i tot entre els no creients. El papa de l'aggiornamento, contra els profetes de calamitats, que sempre renyaven els fidels de bona fe, va suscitar “el diàleg amb el món modern, la renovació de la vida cristiana, l'ecumenisme i el retorn a l'acció a favor de l'Església dels pobres”. Com explica Víctor Codina, doctor en teologia, que era a Roma en temps del Vaticà II i que treballa des del 1982 a Bolívia, on fa de professor a la Universidad de Cochabamba i on coopera en el treball pastoral en barris populars. (Li devem un text lúcid i escruixidor sobre el jesuïta màrtir Lluís Espinal, crucificat –sic– perquè denunciava els negocis bruts dels poderosos).

El concili va continuar sota el comanament del papa Pau VI. Entre els canvis bàsics d'orientació que va generar el Vaticà II, els d'una Església triomfalista, senyora i dominadora, marc i mestra universal, compromesa amb el poder, arca de salvació… a una Església servidora de tots, en especial dels pobres, en diàleg amb les altres esglésies i amb les altres religions de la humanitat, una Església que creu en la comunitat més que no pas en el poder unívocament dogmàtic.

El drama, per als creients i per als que no en som, és que hi ha hagut dos papes, el polonès Wojtyla i l'alemany Ratzinger, que han aconseguit liquidar el concili, tornar a l'eixorc hivern glacial d'una Església reconvertida en obstacle per a qui creu, i d'un segment important de la humanitat, per a l'encontre amb el Déu de Jesús i dels pobres. L'abdicació de Benet XVI, ¿generarà esperança i sentit en un món abocat a la mort… o enviarà l'Església a un definitiu concurs de creditors?