Independència municipal!
Els municipis són les institucions que més necessiten ser rescatades –financerament i políticament– i seran, en canvi, les més retallades i les més anorreades. Així serà gràcies a la barroera i superficial reforma que el Partit Popular planteja per a l'administració local, però també perquè el govern de Catalunya comparteix amb el d'Espanya una mirada recelosa sobre el món local: sempre s'ha considerat que com més autonomia tinguin els ajuntaments menys capacitat competencial els quedarà als governs.
Els humans vivim en comunitat i la nostra peça bàsica d'organització territorial és el municipi. En municipis vivim i morim, treballem i gaudim de l'oci. En municipis trobem els serveis que necessitem, hi comprem, hi venem, ens relacionem i establim vincles amb el territori físic: el paisatge, la identitat local (sóc de….). Pràcticament tot es condensa en l'àmbit municipal i només les comunicacions pertanyen a un àmbit organitzatiu superior. No tindria sentit, doncs, que els municipis fossin els destinataris principals dels nostres impostos? Que poguessin exercir sobre el territori específic l'acció de govern? Que conservessin i potenciessin el seu paper de catalitzadors de la democràcia més directa?
En comptes d'això es pretén reduir-ne la capacitat i traslladar part de l'acció a les institucions superiors quan, des de fa molt de temps, l'opinió pública ha plantejat nombrosos interrogants sobre el paper institucional i polític dels consells comarcals i, sobretot, de les diputacions. Perquè és en aquests dos organismes on es manifesta amb més evidència la instrumentalització i el clientelisme polítics i on bona part dels respectius pressupostos es gasten a mantenir activa la mateixa institució que fa d'intermediària dels ajuntaments.
És cert que convé una reforma municipal, com convé una reforma institucional completa. Segurament és recomanable rebaixar a tot arreu el nombre de càrrecs polítics electes perquè és més que evident que no són tots necessaris ni per governar ni per fer oposició. De la mateixa manera, convé afavorir la mancomunitat d'ajuntaments, i no la fusió que representaria una pèrdua d'identitats.
No convé, en canvi, estendre la idea que la política local s'exerceix amb l'amor al país com a única recompensa, com va dir el ministre d'Hisenda. Si aquesta norma considerés que l'altruisme ha de ser proporcional a la transcendència de la responsabilitat política, Montoro hauria de pagar per ser ministre.
