Tristeses

Molta gent de bona voluntat ha posat el crit al cel en fer-se ben evident que tant a Espanya com a Catalunya hi ha una corrupció generalitzada per part dels qui tenen el poder. Reclamen amb tota la raó del món canvis profunds tant en l'àmbit legislatiu com el judicial per tal de fer front a aquesta plaga de la nostra societat, començant per una nova llei electoral catalana que faci possible una elecció dels nostres representants més directa, propera i controlable. Són aspiracions legítimes però n'estic segur que no prosperaran i, per tant, seguirem votant amb la llei espanyola que és la que més convé a CiU, no en tinguin cap dubte. En aquest panorama confús, alguns seguiran defensant la necessitat d'un estat propi per així poder-nos robar més i millor mentre que d'altres potser creuran que la utopia és possible. La confusió i la irracionalitat que s'està estenent arreu arriba al punt que al mercat del Lleó de Girona volen posar l'estelada a l'edifici, és a dir, no pas la senyera de tots els catalans sinó la d'uns quants, com volent dir: els que no estigueu d'acord amb una Catalunya independent absteniu-vos de venir a comprar! Francament, atesa la varietat de clients que té la plaça, em sembla un greu error i totalment fora de lloc aquest afany partidista enmig dels peixos, les verdures i l'embotit. És clar que a Girona pot passar de tot. Així, si vostè és un comerciant del Barri Vell i té problemes amb l'Ajuntament per culpa de la restrictiva normativa que hi impera, només cal que posi una estelada al balcó o al rètol de la seva botiga i li desapareixeran per art d'encanteri les dificultats burocràtiques! I encara ben segur que TVGI, la televisió local propietat d'un exsenador de CiU, riurà les gràcies de les parafernàlies independentistes del consistori, no en va l'Ajuntament és del mateix color polític i pagarà 150.000 euros perquè faci informacions i reportatges ben elogiosos de la gestió municipal. Recentment, el senyor Donaire, que ja no és diputat al Parlament, deia que se sentia trist en deixar el carnet socialista. Potser era el moment d'abandonar el vaixell aprofitant la debilitat d'un PSC en hores baixes i no pas quan s'ocupava el poder de la Generalitat malgrat que la gestió de l'inefable Pepe Zaragoza i la política erràtica del tripartit ja presagiaven el desastre. La tristor, però, és contagiosa i les misèries que llegim cada dia als mitjans de comunicació inclosos els subvencionats ens reafirmen en la necessitat d'una cura general de desintoxicació.