Casals i casals

Una dona de mitjana edat, petita, vestida amb senzillesa, d'ulls vius, i acompanyada d'un cabàs d'anar a la plaça. Era la senyora Casals, que s'esmunyia entre els senyorassos propietaris de Girona com un cos estrany. En l'època de la “Gran Gerona”, quan semblava que la ciutat havia d'abandonar els barris rònecs de l'antigor i promocionar avingudes de qualitat per als nou-rics que es fornien amb el lucre especulatiu. Ella, però, tenia la vista fixada en tants casals i edificis degradats que quedaven abandonats, perquè a les noves generacions no els interessava la seva restauració. Amb paciència de formiga, i amb la capacitat econòmica que li proporcionaven les pròpies operacions –havia començat de res–, va adquirir dotzenes d'edificis antics per tal de redimir-los quan fos el moment. Era un lloc comú pensar –i endevinar– que un casal tancat segurament ja havia estat comprat per la senyora Casals. En el cabàs d'anar a la plaça hi portava a vegades el preu a pagar. Els seus fills –i en primer lloc en Miquel Casals– han continuat la seva trajectòria. L'inventari de les restauracions que han fet seria llarguíssim, i es pot dir que una bona part del renaixement de la part antiga gironina és deguda a la seva gestió.

El carrer Joaquim Pla Cargol fa cantonada amb el de Ciutadans. A la part dreta del carrer sempre hi havíem vist un edifici que abastava tota la seva llargada. Era el més degradat i trist imaginable, amb les parets escrostonades, i amb obertures sense el menor interès. Per al vianant no semblava que pogués tenir altre destí que anar a terra. Qui havia d'imaginar que es tractava d'un casal del segle XVII, amb notables finestrals, sales àmplies i una estructura medieval amb una torre interior, de la qual només en disposaven els grans casals, així com una llotja luxosa, amb arcs de mig punt i columnes? El 1318 ja s'esmenta aquesta casa propietat d'un tal Joan Gerald, encara que antigament tot el conjunt era de l'església de Sant Feliu. Els elements d'aquesta troballa els estan documentant els arqueòlegs Janus SL, els consultors històrics Sagrera i Nolla, i la reconstrucció és de Birulés, Cabré i Romans, arquitectes. Hi ha un munt de referències que no cabrien en aquest paper, però que ja sortiran a la llum.

Els Casals n'han escomès la reedificació, després de no poques vicissituds, com és imaginable. N'ha de sortir un edifici útil, d'habitatges familiars, i respectuós amb el seu notable passat. Les obres avancen amb la cura i la lentitud que exigeix treballar sobre elements antics. I mentre molts esperem que siguin les institucions públiques les que “ens ho arreglin tot”, els Casals, sense escarafalls, van restaurant casals.